Diada de Sant Jordi

Diada de Sant Jordi

La llegenda de Sant Jordi explica que el príncep va matar al drac, va salvar a la princesa i de la sang del drac va sortir una rosa que li va regalar a la princesa. És una història molt bonica, però l’hem d’actualitzar una mica. En les relacions actuals, l’home regala una rosa a la dona per demostrar el seu amor i la dona regala un llibre per demostrar-li el mateix. En aquesta teoria hem de veure dues coses: els llibres són més cars que les roses i el fet que una persona no tingui rosa perquè no té parella.

El primer punt no és gaire rellevant. Tothom pot decidir fer el canvi o inclús pensar que l’home pot demostrar el seu amor intentant regalar a la dona algun material igual que el seu, econòmicament parlant. Per exemple: en comptes de regalar una rosa de 3€, regalar una rosa, bombons i, ja que ens hi posem, un sopar.

En quant al segon punt, moltes persones es senten identificades. Jo, per exemple. Des de fa anys, a mi no em regalen roses. No tinc una parella seria, ni un “amic” molt especial, no tinc relació amb el meu pare i, com aquell qui diu, no tinc homes al meu voltant. Per aquest motiu no puc rebre un símbol d’amor en un dia tant especial com el de Sant Jordi quant tothom demostra públicament el seu amor? No seria just. Així que la meva germana i jo vàrem fer un pacte. Quant vam anar a viure juntes i soles a Barcelona, no teníem parella i poca relació amb el nostre pare, així que vam regalar-nos mútuament una rosa. Així va ser any rere any fins a l’actualitat. I jo sóc el meu príncep/princesa, jo em regalo les roses o els llibres.

Amb tot això no vull queixar-me de la diada. Tot el contrari. M’agradaria fer veus a tots aquells o aquelles que no tenen parella i no tenen qui els hi regali un present d’amor. Feu-vos un regal a vosaltres mateixos. Estimeu-vos a vosaltres mateixos. Regaleu-vos una rosa, un llibre, o un sopar. Sigueu generosos i regaleu-li també a aquella persona que t’estimes, pare, mare, germà… El 23 d’abril és un dia per estimar i demostrar-ho. És el dia perfecte per agafar el millor llibre i llegir-lo, comprar la rosa més bonica de totes, donar algun d’aquests petits detalls a la persona que creus que s’ho mereix i estimar. Estimar-te, estimar als altres, demostrar-ho a tothom. Estima!

Escriure i llegir, aquesta és la qüestió.

Read to travel

Llegir un llibre et transporta a qualsevol altre lloc. Pots estar llegint un llibre a la platja mentre llegeixes El Principito i no podràs evitar buscar l’asteroide B-612. Imaginar-te a tots els personatges com si els tinguessis davant. També pots estar llegint El diario de Ana Frank mentre et cau una llàgrima. És inevitable posar-se a la pell del protagonista una vegada estàs llegint. És impossible no imaginar-te un escenari quan l’estan descrivint. Aquesta és la màgia de la lectura. No importa si un text està millor o pitjor redactat, si ho acabes llegint, acabaràs imaginant.

Tots els meus textos, entrades, etc. són com petits inicis per escriure un llibre. Ja no sé si el que escric és quelcom personal o inventat. Possiblement és una barreja de les dues coses. En tot cas, tot això és pràctica. Cada dia aprenc més i cada dia tinc més idees per escriure un llibre. Escriure el llibre és una motivació, escriure a diari és un petit plaer i això és el que sé segur d’aquest blog. El que escric, sigui realitat o ficció, va centrat a les motivacions i als plaers. És tot allò que m’ajuda a fer o a ser el que vull. M’agradaria poder escriure respecte això, un llibre sobre les motivacions o sobre descobrir, amb petits plaers, qui som dia a dia. Descobrir realment el que ens agrada del que fem per rutina o perquè és el que s’ha de fer. Per exemple: anem a la feina amb bus o bé amb cotxe perquè és el que s’ha de fer, però un dia descobrim que podem anar amb bici i mentre ho fem podem contemplar el passeig, el riu, la gent caminant, etc.

“Cuando los hombres aman a las mujeres sólo les dan un poco de su vida; más las mujeres, cuando aman, lo dan todo.”

Oscar Wilde

La primera incògnita al començar a escriure un llibre és la temàtica. Una novel·la rosa, o bé negre, una novel·la d’aventures, o bé una tragèdia… Sembla poc creïble, però personalment crec que escollir la temàtica ha de ser el menor dels problemes. Escriu, escriu el que vulguis escriure i quant deixis de pensar que és el que escrius, veuràs quina és la temàtica que has escollit. Serà quasi per inèrcia. Llavors el que serà més complicat ja no serà la temàtica sinó el títol de la novel·la.

La portada és, segurament, la primera impressió del llibre. S’ha de causar bona impressió per arribar al segon esgraó: la contraportada. Aquí és on expliques al lector un resum del que explicaràs a l’interior. Aquí és on el lector decideix si vol continuar amb el llibre o no.

Actualment tothom pot escriure un llibre i sempre hi haurà algú que el comprarà. Els llibres són interessants. Tots. Ja sigui la vida privada d’una persona o la història de com una persona viatja per tot Àsia amb bici. Tots els llibres aporten cultura, coneixements, inspiració… Amb això no vull comparar a Oscar Wilde amb el llibre de Leo Messi, però cada llibre té una peculiaritat que el fa diferent. Un millor que l’altre, un una mica millor que l’altre, però sempre és una opinió objectiva.

Escriure blogs, escriure petits articles o cròniques a Facebook, publicar algun articles d’interès personal al diari, escriure un llibre…