Vacances?

Casa di Giulietta

Avui m’agradaria parlar d’un viatge que vaig fer. Una aventura que va ser la motivació de l’any i el viatge del segle. No és precisament un viatge envejable de un mes ni un viatge en família ni res de tot això. Però en moment de saturació mental qualsevol escapada és immillorable.

El viatge va durar quatre dies. Una ruta amb cotxe on vaig conèixer a gent nova, vaig veure molts de llocs nous i vaig experimentar coses que no havia fet abans.

El primer dia em vaig aixecar ben d’hora i vaig marxar direcció França. Vaig trobar a tres noies per BlaBlaCar que anaven direcció a Itàlia, on anava jo. La primera parada va ser a França, on vaig conèixer a la Marie, una noia que estudiava a Itàlia i vivia amb la seva parella. Més endavant vaig recollir a la Carol, que era de Califòrnia, i la Paola que venia de Perú. Ambdues estaven a França d’Erasmus i passaven dues setmanes a Itàlia per fer una mica de turisme per Europa.

La primera noia, la Marie, parava a Gènova, el problema va ser que al caure el pont, només hi havia una única entrada que es trobava col·lapsada a totes hores. Possiblement vam estar una hora i mitja aturats, però per fi vàrem arribar. Les altres noies van anar a Brescia, on ja era de nit per veure qualsevol monument o simplement gaudir de la ciutat.

Al deixar-les a Brescia, jo vaig anar direcció a Verona, on volia passar gran part del dia. Aquella nit no vaig reservar hotel, però per sort, tenia un cotxe gran i molt espaiós. Vaig anar a dormir quasi a les 12 i em vaig aixecar cap a les 6, quan ja sortia el Sol. Em vaig posar camí a Verona i quan per fi vaig aconseguir aparcar, vaig anar a veure La Casa Di Giulietta. Aquesta va ser la primera destinació que tenia planejada, sense comptar les parades temporals per deixar a les noies. Vaig veure tota la zona de les rodalies de la Casa, una zona molt bonica i romàntica. Perfecte i molt recomanable per fer una escapada de cap de setmana amb la parella.

Esglèsia de Urtijëi

A ben dinat, em vaig encaminar cap a la segona destinació: Urtijëi. Aquesta va ser una parada molt poc espontània, ja que queda molt amagada. Es troba en mig de les muntanyes i tan sols hi ha una carretera per accedir-hi. És un poble petit però molt modern. A més és el típic poble que es increïble a l’estiu, perquè es veu tota la muntanya , grans camps verds i les cases són idíl·liques, com si fossin tretes d’un compte infantil. A l’hivern també és molt transitat ja que es troben a prop dels Alps, i s’omple de neu i es perfecte per baixar esquiant.

Tot seguit vaig agafar carretera i vaig anar a la que era la destinació principal. Totes les altres ubicacions eren “parades” abans d’arribar aquí. El lago di Braies. Un espai increïble amb l’aigua turquesa, rodejat per les Dolomites, una part de la serrellera dels Alps i una tranquil·litat que ni el mateix silenci podia igualar. El primer dia, més ben dit, la primera tarda, vaig estar en mode off. Només volia relaxar-me i poder gaudir de les vistes. Totes les habitacions donaven al llac i era l’únic hotel en molts de quilòmetres. No hi havia transport a prop, no hi havia ni Internet. Estava completament incomunicada de la societat. Era jo, un llibre, una llibreta i les vistes. Completa harmonia entre el paisatge i la calma que es vivia. Era una zona humida i amb les muntanyes, no hi quedava molt de Sol, així que a les 7h de la tarda, ja era quasi de nit i la temperatura arribava a sota zero. El millor que podia fer en aquell moment va ser abrigar-me una mica i anar a dormir.

Al dia següent em vaig aixecar a les 7h, preparada per anar a esmorzar. Em vaig posar la meva faldilla/pantaló d’aventurera, vaig agafar la motxilla on duia quatre provisions i vaig anar a donar una volta pel llac. No pretenia pujar a dalt de les Dolomites, no era per mi i no estava gens preparada. Simplement volia donar una volta per la zona, veure els animals que hi havia, potser inclús donar una volta amb barca pel llac… Vaig començar a caminar, veient  els que es feien fotos (també de casament), els drons, els animals i en mica en mica vaig començar a pujar amunt. M’anava trobant amb gent que pujava a dalt. Estaven molt preparats, bastons, motxilles molt equipades, botes de muntanya, etc. No hi tinc res a fer. Unes hores més tard vaig veure un cartell on em marcava el temps que tardaria en el primer mirador i el temps en arribar a dalt de tot. 3 hores fins el mirador, 6 hores fins a dalt. Vaig pensar que el mirador podria estar bé i que 3 hores no eren res comparat amb tot el dia que em quedava per davant. Pujant i pujant, gastant-me totes les meves provisions i suant com si no hi hagués demà, vaig aconseguir arribar a dalt de tot. No vaig trobar el mirador, però vaig veure un que era encara millor. 360 graus de muntanyes. No podia acabar-les, on acabava una començava l’altre i així quilòmetres i quilòmetres.

Al baixar vaig pensar que no serviria de res tornar per on vaig pujar, volia veure més. No em podia quedar només amb aquella experiència. Així que vaig decidir fer una volta circular, tot i que no estava gaire indicat el camí i no veia a ningú que el fes. Vaig començar a tirar i no sabia si era el camí idoni, però vaig continuar endavant. Sé on era el llac, l’únic que havia de fer era rodejar la muntanya i baixar, el problema era saber si arribaria a l’hotel d’una peça.

Tot anava bé, dins el que entra, fins que vaig veure una baixada molt pronunciada. Ho sabia, aquí seria on cauria rodant fins a baix. Imagino que amb neu seria una pista negra. Una muntanya calba on cada pas que feies, es veia un munt de sorra i pedretes caient fins a baix. Havia de anar molt amb compte per no ser jo qui anés darrere. Però tot d’una, veig un grup de nois que baixen bastant ràpid. Vaig pensar en seguir-los i no perdre’ls, ja que ells segur que anirien a l’hotel. És l’únic lloc per la zona on podien anar i si no fos així, almenys arribarien a peu pla.  Era evident que tenien més experiència que jo, però havia de veure on anaven.

Unes hores més tard vam arribar a baix. Vàrem passar per darrere de l’hotel, una zona que no havia vist encara. En aquella zona estava ple de d’animals: vaques, cabres, etc. També hi havia un parc pels nens i un bar. Una zona molt relaxant, a més tocava el Sol així que hi havia molt bona temperatura. No podia imaginar cap lloc millor on estar en aquell moment.

Caminant vaig trobar el llac, que era una mitja horeta més lluny d’on era. Estava ple de gent amb la família i amb gossos. Alguns s’estaven banyant al llac, altres estaven anant amb les barques i d’altres simplement estaven asseguts sota un arbre llegint o fent un pícnic. Jo vaig menjar un entrepà en una Foodtruck que hi havia davant l’hotel i unes hores més tard vaig anar cap a l’habitació. Volia fer una migdiada, però abans necessitava una dutxa. Més ben dit, una banyera ben calenta. Vaig entrar dins la banyera i em vaig quedar relaxada durant una bona estona. No volia moure’m d’allà. L’aigua calenta, amb l’espuma, els peus que lentament tornaven al seu estat natural i no tan inflats com els tenia després de les quasi 10 hores que vaig estar caminant. Una vegada vaig aconseguir sortir de la dutxa, no vaig poder fer res més que posar-me al llit i a dormir.

Vistes del Lago di Braies
Pujant a les Dolomites

L’última dia, ja tocava anar cap a casa, però abans volia fer una ruta més, encara que fos curta. Em vaig aixecar a les 7h del matí, vaig preparar la motxilla i vaig anar cap al menjador. M’esperava un gran cafè amb llet, una mica de fruita, unes torradetes i embotit. Un gran esmorzar per una gran tornada. Vaig decidir pujar en comptes de baixar. Volia anar a veure un altre país, però no tenia molt de temps, així que vaig anar direcció a Ginebra, la punta de Suïssa, per després passar per França i baixar fins a casa. El camí que vaig agafar va ser travessant el  Montblanc. És increïble creuar per sota d’una muntanya com aquesta, era Setembre i ja estava nevada. Passat el túnel vaig trobar cua per un accident de tràfic. Aquesta part és irrellevant, però va ser un accident molt gros que va provocar inclús un petit incendi.

Unes hores més tard vaig arribar a Ginebra. Aquesta ciutat, tot i que la vaig veure ben poc, és fantàstica. Sembla un petit poble de les “típiques” pel·lícules de Nadal de la televisió. Aquelles ciutats que són tradicionals i tenen aspecte antic, però elegant. Imagino que a l’hivern devia ser meravellós. Tot nevat amb la il·luminació nadalenca, a més a més, imagino que són molt tradicionals, així que tindran molta decoració. Vaig fer una petita parada, veure el riu per sobre i fer un cafè en una terrassa, res més. Després vaig agafar carretera fins a casa.

Vistes al llac Lemán

Em vaig aixecar a les 7h del matí i no vaig arribar fins a les 2h de la matinada. Aquell dia vaig estar a quatre països diferents i moltes hores dins del cotxe. Necessitava donar una llarga volta per estirar les cames, però per altre banda, volia arribar ja a casa. Quan era a França i de nit, vaig veure que llampegava molt, massa pel meu gust. Pensava que em cauria a sobre i no m’agrada gaire conduir quan plou i menys quan estic tant cansada. Fins arribar ja a Catalunya no va caure ni una gota, llavors no va parar de fer-ho en tota la nit. Vaig veure els meus gossos i estaven molt emocionats per la meva arribada. A més, després de tres dies, no s’imaginaven que arribaria i molt menys a aquelles hores. Va ser tota una sorpresa.

Al dia següent, vaig mirar les notícies i es veu que la pluja que hi havia per Catalunya, va fer bastant de mal, sobretot pel meu poble. Qui podria imaginar que quan jo no hi fos, la pluja faria tant de mal.

Aquesta ha estat la meva aventura. No molts de dies, no molts d’hotels, però moltes experiències i gent nova. El més important, tot de petits detalls que feien unes de les millors aventures que he fet. De moment.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s