“Tener un amigo no es cosa de la que pueda ufanarse todo el mundo.”

ANTOINE DE SAINT-EXUPERY

És millor estar sol o mal acompanyat? És bo saber estar sol? És dolent no saber estar-ho? La soledat crea independència en un mateix? La falta de relacions crea un petit “odi” a la humanitat?  

Aquestes són moltes de les preguntes que em faig sovint. No sé si he estat mal acompanyada o jo he estat la mala companyia. El problema de tot això és meu o sóc la víctima. Hi ha un gran dilema, quasi impossible d’esbrinar sobre la soledat. Diuen que és bo saber estar sol, però llavors perds la confiança amb els altres. Coneixes a una persona i no saps com actuarà. A més actualment trobo que les relacions, siguin les que siguin, són molt complicades. La gent vol que actuïs com si no la necessitessis. Volen prendre ells la decisió i portar la batuta en la relació. És molt simple. Si coneixes una persona, vas a prendre una copa, o un cafè, aneu parlant i veien en què coincidiu i en què no. Pots decidir tornar a veure-us o deixar-ho aquí. Podríem dir que és com un joc. Pots anar avançant fins aconseguir el premi o perds i tornes a començar. La qüestió és: tothom juga al mateix joc?

Aquesta “hipòtesi” seria aplicable a les relacions amoroses o bé d’amistat. Les regles són les mateixes i acabes fent el mateix.

A molta gent li fa por estar sola i a més no vol estar-ho, però moltes vegades es necessita. Alguna vegada hauràs de marxar del poble on tens els amics, trobaràs parell ai hauràs de fer nous amics. Potser per tema professional has de marxar del país o vols fer un viatge i no tens a ningú que et vulgui acompanyar. En tots aquests casos hauràs de pensar: vaig sola o no hi vaig? I sincerament, espero que escolliu la primera opció. Perquè pot ser dur anar sola als llocs, però una vegada vegis que no passa res, t’encantarà. Voldràs estar sol molt de temps. Pots estar a casa sol i decorar-la com vulguis, netejar-la quant vulguis, tenir a la nevera el que vulguis. Pots anar al cine a veure el que més t’agradi o fer un cafè quant et vingui bé. Pots, literalment, fer el que més et vingui de gust, sense haver de penar en els altres. Anar a sopar o a dinar a un restaurant que t’agrada, però que no has anat perquè esperaves coincidir amb aquella persona per poder anar juntes.

Totes aquestes coses deixen d’importar i realment et dones més importància a tu mateix. Perquè algunes vegades acabem pensant tant en els altres que deixem de pensar en nosaltres. Aquest pot ser un problema de no saber estar sol. Amb la soledat pots experimentar petits detalls que no veus quant estàs acompanyada. Pots anar a córrer sol i descansar quant hagis de fer-ho, poder veure les vistes i escoltar el vent o el mar. Pots anar amb cotxe i parar on vulguis o bé posar la teva música a tota pastilla al cotxe i cantar com si no hi hagués ningú. És literalment no hi ha ningú més.

Aquesta sensació és inimaginable i poques persones l’han experimentat per por a estar soles. Així que us animo a fer-ho. Aneu a donar una volta vosaltres sols, practiqueu un esport vosaltres sols, fer un cafè o una cervesa a aquell raconet que tant t’agrada i ningú troba temps per acompanyar-te, perquè sincerament ho apreciaràs més.

Aquest és el meu consell.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s