Malsons.

Sona estrany, però després de escriure sobre les pors que tenim a diari, jo vaig patir una por on jo mateixa m’havia d’animar per ser forta i animar als altres. La gossa de la meva germana va escapar quan uns gossos la van perseguir agressivament. Van estar buscant-la durant hores i al veure la desesperació van fer-ho públic perquè tothom que pugés, ens ajudés.  La meva germana era a París, amb la seva parella. I la gossa forma una part molt important de la nostra família.

A l’escapar-se un gos, has de tenir moltes coses al cap. Has de pensar com el gos. Què li fa por, què li agrada, on voldria anar, per on passarà… I el que és pitjor, deixar anar la imaginació. Aquí entra el blog anterior. El famós “i si…”. “I si ha passat per la carretera i l’han atropellat”, “i si a pujat muntanya a munt i no la trobem”, “I si està ferida”… Això és el pitjor que et pot passar davant d’aquesta situació.

Per sort, comptàvem amb molta gent que ens va ajudar: familiars, grups d’amics, policies, desconeguts per les xarxes socials… En menys d’una hora, ens havien avisat que l’havien vist, el problema era que tenia tanta por que sortia corrents cada vegada que se l’hi acostava algú. Així que ens trobem tots amb cotxes, caminant, cridant, buscant una gossa fugitiva, amb por pensant que quant ens vegi, començarà a córrer com una boja en contra direcció. I, literalment, va ser el que va passar. La parella de la meva mare la va tenir davant i al cridar-la, ella va fer mitja volta i va córrer com si no hi hagués demà. Això va passar en dues situacions, on ell mateix no sabia ni que fer.

Faltaven pocs minuts per quedar-nos sense Sol i la gossa seguia desapareguda. Ens vam quedar a les enfosques la meva mare i jo, soles buscant la gossa quan feia hores que ningú l’havia vist.

A les set del matí vam continuar. La meva mare es va aixecar (més ben dit, no va dormir) i va anar al poble on la van veure per última vegada, esperant que la gossa no s’hagués mogut d’allà durant la nit. La seva parella al sortir de la feina va anar també a buscar-la. Jo vaig decidir agafar el cotxe de la meva germana perquè el reconegués i a la meva gossa petita, per si no em reconeix a mi, que reconegui a la gossa. Tots vàrem passar molt mala nit i l’únic que desitjava era trobar-la. Aquesta gossa mai ha estat sola i ha hagut de dormir al carrer amb el fred, amb por i sense menjar ni beure. Ningú ha de passar per això i no permetria que continués.

Quan ja quasi estava arribant, m’avisa la meva mare i em diu que ja l’han trobat. La policia la va veure, va avisar a la parella de la meva mare i al passar per davant amb el cotxe, la gossa el va reconèixer i el va perseguir. La vam dur a casa i després de beure dos litres d’aigua, va estar dormint i dormint.

Durant 18 hores, la gossa va estar corrents per carretera i muntanya. Té els coixinets de les potes bastant destrossades i les ungles desgastades. Estava bruta i tenia paparres. A part d’això, no tenia res. Per sort la gossa estava bé i tot això ha quedat en un malson i ja està.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s