Un gran dia.

Avui ha estat un dia genial. Era el meu dia lliure i des de principis d’any que volia endur-me els gossos a donar una volta per la muntanya. Malauradament la falta de temps, el canvi de pis i el cotxe nou, no m’han deixat fer-ho, fins avui.

Un dia radiant, sense un núvol. He preparat la motxilla, he lligat els gossos i he anat a la muntanya. És una petita muntanya que solia anar molt amb ells. No és gaire complicada pujar-la i les vistes són increïbles. Muntanyes, camps, pobles inclús el mar. Tot això fa que la panoràmica sigui inevitablement fotografiable. Sempre que pujo a dalt haig de fer una fotografia. Imagino que no és tant pel paisatge, perquè és el mateix, sinó per la sensació que es percep. Només escriure em transmet un altre vegada allà dalt, com si notes la brisa a la cara i el Sol a la pell.

Els gossos estaven deslligats, i una vegada els hi trec la corretja, volen. Com corren d’un costat a l’altre, olorant tot, fixant-se en tots els detalls del seu voltant. És un petit detall que els hi puc donar de tant en tant, però ho agraeixen moltíssim.

De camí al cim hem trobat moltes persones amb qui poder parlar i molts de gossos amb qui poder jugar. Estava realment ple de gent i gossos, molt transitat.

Al baixar la muntanya, i ja al cotxe, hem anat a la platja que ens quedava relativament a prop. Una de les poques platges que accepten animals. Des del cotxe fins el mar, tot de sorra fina. Sorra fins on arriba la vista, com unes dunes. Molt semblant a la muntanya, les vistes eres increïbles. Platja, quilòmetres d’aigua, a les a fores del poble, muntanya per un costat i unes illes allà mig, com si algú volgués posar el punt final d’un paisatge meravellós.

A la gossa petita no li agrada gaire l’aigua, prefereix tombar-se sota l’escalfor del Sol a no mullar-se amb l’aigua freda. En canvi el gos gran… No sabria descriure amb una sola paraula el que transmet el gos al veure l’aigua. Com un nen al veure el seu ídol en persona, com un futur pilot al pujar a l’avió per primera vegada, com una embarassada al veure el seu fill per primera vegada, com jo al veure la felicitat que em transmeten ells quan són feliços.

Una vegada a casa, els he banyat, per desgràcia per la petita, i una vegada secs he pentinat al gran. Li encanta que el raspallin, s’està molt quiet, se li tanquen els ulls i s’asseu. Per ell és com si l’acariciessin i és la forma més fàcil d’enamorar a un gos. Després ens hem estirat al sofà i ens hem quedat dormits tots tres.

Actualment ells segueixen dormint i jo estic acabant aquesta entrada. Així que només hem queda dir que el dia d’avui ha estat de molts detalls que poden alegrar el dia a qualsevol persona, cansada, estressada, deprimida o inclús una persona feliç. Sincerament no dic que aquestes sortides es facin molt sovint, ja que es perdria l’essència dels grans plaers, però m’agradaria fer-les mensualment, com a mínim. Trobo que els grans detalls s’han de moderar, per això són grans. Si es fan sovint es tornen rutinaris i es perd valor. No pots apreciar d’igual forma pujar una muntanya una vegada al mes que pujar-la una vegada a la setmana.   

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s