Dia normal dins la normalitat.

El dia a dia pot ser realment esgotador. La rutina, les mateixes persones, un món tan gran per descobrir i tu veient a diari el mateix.

Avui ha estat un dia molt profitós a la feina. Des de el minut u, he fet el que he volgut. Ha aparegut la directora de Màrqueting i han estat fent canvis amb les encarregades. Casualment som tres treballadores a la feina i dues són encarregades. Em sento fill únic amb uns pares que s’estan a punt de separar. El fet és que he aprofitat per anar al fons de la botiga, en una zona de punt mort per a les càmeres per poder fer el que volgués sense que ningú em veies. He “frontejat” els productes, és a dir, els he tirat el més endavant possible, els he mogut organitzant a la meva manera, canviant la seva ubicació i sincerament, queda malament que ho digui jo però ho diré igualment, ha quedat molt bé. Elles tres han estat tot el matí fent uns canvis que es faran la setmana que ve. Personalment crec que és una pèrdua de temps, però és una cosa que s’ha de fer. Llavors, dues hores i mitja després de l’hora que havien de venir, han portat els palets. Els he fet jo i força ràpid, així que havia de buscar un altre cosa per fer per aprofitar la tarda.

Després he anat a comprar el dinar i he pogut saborejar els canelons més bons que he provat en molt de temps. També pot ser que feia molt de temps que no en menjava o bé, que tenia molta gana. I des de fa uns dies, aprofito els migdies per passejar amb els gossos. Aquest és el meu petit plaer diari. Caminar “tranquil·lament” amb els gossos a uns 22 graus. Una temperatura perfecta que trobaré a faltar a l’estiu, quant faci uns 40 graus a l’ombra. Dic “tranquil·lament” perquè tinc els gossos més nerviosos i escandalosos que us pugueu imaginar. Tota l’estona estan en ple moviment i buscant qualsevol estímul per poder anar a lladrar. No importa si és un nen, una persona, un gos o un cotxe, lo més important per ells és fer-me posar vermella…

A les quatre de la tarda he anat direcció a la feina. Molt a prop sincerament, però volia anar-hi una mica més. He aparcat al pàrquing a prop del riu i he trobat un caminet que no havia vist mai. M’ha portat a un mirador, una punta al final del camí que es trobava sobre el riu. De fet era l’unió de dos rius i més enllà es podia veure un altre. El Sol es filtrava entre les branques que quedaven sobre meu. El soroll de l’aigua corrent avall, els ànecs, la tranquil·litat… En aquell moment no podia pensar en res. Volia estar en aquell moment per complert. L’únic que em faltava era un banc, però la resta ha estat la perfecció en estat pur.

Quant ja s’acostava l’hora, he tirat cap a la feina amb l’esperança de veure una personeta en concret. M’he posat bastant nerviosa, així que he decidit agafar el mòbil, per fer-me l’interessant més que res, amb la mala sort que he anat molt massa ràpid inconscientment. A la que me n’he adonat, ja ens havíem creuat i a més, ell era a l’altre cantó de la vorera. Aquest divendres serà l’últim dia que podré trobar-me amb ell. A partir de la setmana vinent fem horari intensiu i no coincidiré a les quatre de la tarda. Així que espero veure’l el divendres per poder dir-li en persona que és l’últim dia que coincidirem, amb l’esperança que ell em digui per quedar un dia i que ho digui de veritat, no només per educació.

Continuant i canviant de tema. Sempre he pensat que sóc una persona difícil, però crec que cada vegada sóc més fàcil. Sóc molt clàssica i molt romàntica, vull conèixer a un noi i quedar amb ell com es feia abans. Vull tenir una cita on el noi em demana quedar per sopar, ens arreglem, reservem taula en un restaurant, fem unes copetes, després donem una volta i ja està. Després d’unes nits ja que passi el que hagi de passar. I d’aquí poder veure si es comença una relació o bé decidim que no hi ha res per continuar. Deixant de banda el fet de tenir una relació o no, vull tenir una cita com es feia abans o actualment en alguns casos. Vull tractar amb una persona cavallerosa que per una nit, encara que sigui una nit, em tracti com una gran noia i fent d’aquella nit una gran nit. Aquest seria un GRAN plaer.

Després de tot això he tingut una bona conversa amb una veïna que feia temps que no veia. He sopat i m’he posat a escriure i, perquè enganyar-nos, escriure és un gran plaer. Tret de la passejada sota el Sol amb els gossos, aquest moment ha estat un dels millors moments del dia. També ha estat el punt final, així que molt bona nit.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s